L'altre dia, mentre escrivia una entrada li vaig comentar a una amiga que creia que no m'estava quedant bé i de seguida em va suggerir que no la fes.
Aquest fet em va fer pensar en totes aquelles vegades que no fem una cosa perquè pugui no funcionar. Tenim una por al fracàs que no és normal. No estic parlant de situacions de vida o mort, estic parlant de situacions que en general son ximpleries.
Quin perill hi ha en fer malament una cosa que no te importància? Què importa si algú ens veu fallar? Que seràs l'única persona al món que s'equivoqui?
Crec que la resposta a totes aquestes preguntes és negativa; prefereixo intentar una cosa i haver d'acceptar que no he estat a l'altura que quedar-me aturat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada