Una amiga em va parlar un dia sobre que a vegades es plantejava objectius als que no sabia si podria arribar i lo bé que la feia sentir veure que finalment si que els podia complir.
Moltes vegades, com en el cas de la meva amiga, no conèixer els nostres límits és bo doncs ens aporta benestar quan veiem que podem fer molt més del que ens creiem capaços i ajuda a que no ens bloquegem però altres vegades fa que tinguem por.
Aquesta manca de coneixement no s'ha de convertir en font de por, però tampoc em de deixar que ens faci pensar que som capaços de tot. A la vida hi ha limitacions i cal arribar a conèixer-les des de la prudència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada