Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coratge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Coratge. Mostrar tots els missatges

dimecres, 22 de maig del 2013

En quant a viure atrapat al passat

Hi ha gent que viu atrapada al passat, ja sigui per enyorança de moments millors o perquè se'n penedeixen de les seves decisions.

És una forma bastant trista de viure perquè encara que a simple vista sembla que aquestes persones estan bé és comú que de primer antuvi es posin de mal humor i/o es deprimeixin. Això no només els afecta a ells, si no a les persones que formen part de la seva vida i que poden arribar a pensar que poden formar part del problema.

El passat no pot tornar i és molt més productiu i sa tractar de fer el present i el futur molt millors, ja que de res serveix lamentar-se i refugiar-se en allò que no te solució.

divendres, 26 d’abril del 2013

En quant a conèixer els teus límits

Una amiga em va parlar un dia sobre que a vegades es plantejava objectius als que no sabia si podria arribar i lo bé que la feia sentir veure que finalment si que els podia complir.

Moltes vegades, com en el cas de la meva amiga, no conèixer els nostres límits és bo doncs ens aporta benestar quan veiem que podem fer molt més del que ens creiem capaços i ajuda a que no ens bloquegem però altres vegades fa que tinguem por.

Aquesta manca de coneixement no s'ha de convertir en font de por, però tampoc em de deixar que ens faci pensar que som capaços de tot. A la vida hi ha limitacions i cal arribar a conèixer-les des de la prudència.

dimecres, 24 d’abril del 2013

En quant a creure en tu mateix

Al llarg del dia fem coses que són realment difícils, tant física com mentalment, però les fem com si es tractessin del més senzill del món. És gràcies a la pràctica, sí, però sobretot és gràcies a que estem segurs que les sabem fer.

No em creus? Tracta de baixar unes escales que baixis cada dia concentrant-te en posar els peus a l'esglaó correcte. Però compte no t'entrebanquis!

Quan confiem que sabem fer una cosa la fem i punt, és allò del "no pensis, actua!". Saber/creure que pots fer una cosa farà que la puguis fer; i si ensopegues, simplement torna't a aixecar.

divendres, 12 d’abril del 2013

En quant a la por a intentar-ho

L'altre dia, mentre escrivia una entrada li vaig comentar a una amiga que creia que no m'estava quedant bé i de seguida em va suggerir que no la fes.

Aquest fet em va fer pensar en totes aquelles vegades que no fem una cosa perquè pugui no funcionar. Tenim una por al fracàs que no és normal. No estic parlant de situacions de vida o mort, estic parlant de situacions que en general son ximpleries.

Quin perill hi ha en fer malament una cosa que no te importància? Què importa si algú ens veu fallar? Que seràs l'única persona al món que s'equivoqui?

Crec que la resposta a totes aquestes preguntes és negativa; prefereixo intentar una cosa i haver d'acceptar que no he estat a l'altura que quedar-me aturat.

dimecres, 10 d’abril del 2013

En quant a la prudència

Ahir a la tarda vaig anar a La Ciutat a fer unes fotografies per un treball de classe. Volia fer fotografies de la gent amb molt poca llum i cap a les 8 de la tarda em vaig plantejar si quedar-me fins més tard, per a que es fes de nit o marxar a casa perquè estava cansat. Vaig marxar.

Primer, vaig pensar en marxar perquè tenia por de quedar-me per a res, doncs a La Ciutat, a les 9 ja està tot buit. A això cal sumar que em feia mandra tornar tard a casa (visc a mitja hora de on era).

Marxar per aquests motius suposava ignorar dues entrades anteriors i la veritat, vull ser conseqüent amb mi mateix; però que hagi marxat no s'ha degut a aquests raonaments inicials, si no que vaig fer una valoració i vaig veure que era inútil quedar-me.

Aquesta ximpleria tan grossa em serveix d'exemple (un exemple una mica trist) per dir que tot i que a vegades pugui semblar que no fem les coses per mandra o per por hem de saber veure quan arriscar-se no val la pena.

dissabte, 30 de març del 2013

En quant a la por

La por és un mecanisme de defensa que ens permet estar alerta i reaccionar enfront del perill. Per això mateix és necessària i positiva. El problema el tenim quan no la sabem controlar i ens paralitza.

Molta gent viu paralitzada per la por i no s'atreveix a provar coses noves o a fer allò que li ve de gust perquè té por del que pugui passar o del que la resta de gent pugui pensar.

Si decideixes enfrontar-te a la por podràs viure sense aquest sentiment tan molest que es desperta quan sents que has deixat passar una bona oportunitat.