De casa a la feina i de la feina a casa una altra vegada. És normal que quan arribes no vulguis fer cap cosa més que asseure't a descansar. Engegues l'ordinador o la televisió i passen les hores. Quan arriba la nit te'n vas a dormir, però sents que has desaprofitat el dia.
Al dia següent, tot igual. T'aixeques, treballes i fas el mandra fins l'hora de dormir (una hora ben tardana perquè en realitat no tens sons). Però ai, que bé s'està sense fer res...
Potser un dia, per un casual fas alguna altre cosa. Potser escrius, cuines o te'n vas a fer un volt. Quan acabes, estàs més cansat de l'habitual, saps que avui hauràs d'anar a dormir més d'hora però et trobes millor que els altres dies.
Si fins aleshores no feies res era perquè la perspectiva de fer alguna cosa que no fos jeure t'esgotava, però era només la perspectiva. Molts som mandrosos per inèrcia i quan comencem ja no necessitem res més. La dificultat està en donar-te l'empenta però per a això, només et cal una mica de força de voluntat, molta menys de la que empres cada matí per a llevar-te.
5 comentaris:
Jo soc molt mandrosa i em passa el mateix. I com dius, el dia que comences a activar-te et sents genial (cansat pero de bon humor).
Molt encertat el tema ara que comensa la primavera i pareix que ens animem a fer coses. Que el dia s'allargui i la llum ajuden. :)
O Themi, no sabia que parlaves català (no sé d'on ets xD).
Els temes son força random, segons em vagin venint.
Gracies pels comentaris. Per cert, has inaugurat els comentaris. Minipunto pa' ti.
Yeiiii! Viva! Un gallifante par mi. Jajajaja
Soc d'Eivissa i encara que aquí parlem un dialecte estudiem català (i ara en català, crec).
M'agrada el format de entrades breus i "al grano".
Bueno, tothom parla un dialecte. Una altre cosa és que l'estandar sigui casi igual que el català de Barcelona xD
M'alegro que t'agradi, sobretot perquè dubto que ho pogués fer d'una altra forma
Publica un comentari a l'entrada