No tracto de donar-me importància però sóc una persona a la que li agrada ajudar als altres. Si veig una persona gran al tren i no hi ha més seients lliures li ofereixo el lloc, si veig que algú ha de pujar uns esglaons i porta massa paquets li pregunto si vol que n'agafi un parell, si algú em té un dubte tracto de resoldre-li tan eficientment com sé, etc. Tot això, (parlaré un altre dia d'aquest tema) sempre que no em sembli que s'estan aprofitant de mi.
On volia arribar a parar parlant d'aquest tema és que hi ha vegades que em sento malament perquè no sé on posar el límit entre una persona a la que dec ajudar o a la que no. M'explico. Un familiar meu, que té 60 anys en un dinar familiar va comentar que si algun dia a ell algú li oferís el seu lloc, s'enfadaria molt. Clar, una persona de 60 anys és gran, però no tant, així que; quan cedeixes el lloc? Quan l'avi sembli que no es pot mantenir de peu? Quan aparenti més de 70 anys (que per cert, sóc terrible endevinant edats...)?
Un altre cas seria el d'ajudar a pujar maletes al tren a una dona menuda. Potser t'ho agraeix o potser queda com un acte paternalista...
Tot això fa que no sàpiga quin criteri seguir. Ajudo només a les persones que salti a la vista que necessita ajuda? Ajudo a tothom que pugui i si els hi molesta tant se val? Només ajudo a la gent que ho demani? Crec que s'ha de trobar l'equilibri, però a vegades no sé com fer-ho...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada