En quant a la incertesa del que sentim

És curiosa la inutilitat de posar nom als sentiments.

És a dir, els noms son molt útils per a identificar i mesurar coses del medi quan parlem amb un altre però els sentiments no són al medi, són dintre nostre. Només nosaltres podem sentir el que nosaltres sentim i per molt que ens hi esforcem, mai, ningú, serà capaç d'experimentar el que nosaltres experimentem.

Aquí arriba el drama. Com que la majoria dels nostres sentiments venen provocats per les interaccions que tenim amb altres persones necessitem identificar-los i mesurar-los, a vegades per a no fer mal als altres i altres vegades per a estar segurs de nosaltres mateixos.

L'única opció per no viure en un mar de dubtes és llençar-se a la piscina, tenir fe de que és quelcom genuí. Per a això cal estar preparat per rectificar i també cal ser fort per a suportar els desenganys de la vida.

En quant als projectes estroncats

A vegades deixem de fer coses que ens agraden o ens fan sentir bé perquè perdem la inèrcia. No s'ha de confondre amb la mandra, simplement algunes vegades, per algun motiu extern, la nostra voluntat s'estronca. Per exemple: Tens un blog a internet que has començat amb moltes ganes però de sobte, per culpa de la feina que tens a la universitat, deixes d'escriure-hi, i quan tornes a tenir temps ja no saps com tornar a escriure-hi.

Tot i així, aquests projectes que deixem aturats per altres causes que no són la falta de motivació (si una cosa ja no et motiva, per molt que ho intentis, no la reprendràs mai) els podem tornar a fer funcionar. A vegades cal esforçar-s'hi molt o potser cal fer com si res hagués passat i simplement continuar com es pugui, encara que la qualitat se'n vegi ressentida.

Al final, sigui quina sigui el sistema que facis servir per recuperar el teu projecte, i si ets constant, recuperaràs la normalitat i només hauràs d'anar amb compte de que la situació no és torni a repetir en el futur.

En quant a viure atrapat al passat

Hi ha gent que viu atrapada al passat, ja sigui per enyorança de moments millors o perquè se'n penedeixen de les seves decisions.

És una forma bastant trista de viure perquè encara que a simple vista sembla que aquestes persones estan bé és comú que de primer antuvi es posin de mal humor i/o es deprimeixin. Això no només els afecta a ells, si no a les persones que formen part de la seva vida i que poden arribar a pensar que poden formar part del problema.

El passat no pot tornar i és molt més productiu i sa tractar de fer el present i el futur molt millors, ja que de res serveix lamentar-se i refugiar-se en allò que no te solució.

En quant a les coses bones de la gent

Sembla que està de moda estar enfadat amb la humanitat, menysprear-la i criticar-la sense parar.

És veritat, els humans hem fet coses horribles com destruir habitats naturals, extingir especies o aniquilar-nos entre nosaltres però m'agrada pensar que, encara que les coses negatives tendeixin a destacar més, el balanç és positiu.

Hem anat a la Lluna; tot i certs moments de retrocés els drets civils i la cultura va endavant;  tenim l'art; internet; vivim més i millor... Però no només això, m'encanta veure a gent que te passió pel que fa, que hi ha gent que estima, o gent que tot i les adversitats sap sortir endavant.

Estic enamorat. Estic enamorat de la bondat i la voluntat de poder. Estic enamorat perquè aquestes coses són universals i es donen en tota mena de persones de tot el món. I estic convençut que els bons son més nombrosos que els dolents.

Dic que estic enamorat perquè veure aquestes coses em provoca des de fa temps un sentiment difícil de descriure amb el qual només puc fer que somriure.

Però no us penseu que sóc un d'aquells tarats de l'auto-ajuda i les frases encoratjadores. Sé que vivim en moments difícils i jo tampoc sóc gaire optimista amb el futur pròxim, i també sé que el món és ple de problemes, però estic convençut de que seguirem endavant, sobretot si ens ho proposem.

En quant a estar a enfeinat i homes de l'espai

Fa 13 dies que no actualitzo. És una vergonya però he estat enfeinat i necessito cert estat d'ànim per a poder escriure les entrades, encara que aquestes siguin bastant ràpides d'elaborar; ara ja tinc més temps.

Com a compensació us deixo aquesta cover de Space Oddity (DAVID BOWIE) pel Comandant Chris Hadfield (un veritable jefe)

Espero que us emocioni tant com m'ho ha fet a mi.

Demà al vespre penjaré una entrada de veritat. Bona nit.

En quant a la gelosia

No tenir o no poder aconseguir una cosa i estar trist per això no pot fer que no et puguis alegrar perquè els altres, sobretot persones properes a tu, ho aconsegueixin. Encara que estiguis destrossat, encara que no suportis més la teva situació.

Centra't en altres qüestions, tracta de treure-li importància al que et passa  o tracta de buscar-hi solucions. Si no pots o és impossible fer tot això, igualment no has de deixar que la gelosia i l'enyorança et destrueixin. La felicitat és un recurs natural il·limitat, que els altres en tinguin no te'n treu a tu i que els altres no siguin feliços no et fa més feliç a tu.

A vegades el món és realment una merda (jo sempre parlo de situacions moderades perquè realment no m'he enfrontat a res greu) però crec que encara en les pitjors situacions, no cal amargar-se. Hi ha gent en situacions realment fotudes que son capaces d'alegrar-se pels èxits dels altres i aquesta es una de les coses que fan millor el teu món.

En quant a que ja faci un mes de la primera entrada

Fa una mes que vaig començar aquest blog sense saber molt bé què en volia aconseguir, l'únic que vaig dir al respecte dels objectius d'aquest fou que volia "recollir el meu creixement i ordenar les meves idees". Aquest el considero un objectiu a llarg termini; crec que a més hi he trobat altres funcions.

La primera i més important és que ja no em puc posar excuses a mi mateix  M'agrada ser conseqüent així que no puc contradir el que escric aquí.

Una altra és que m'estic tornant, crec, més responsable. Estic content amb el ritme d'entrades que porto. Unes tres entrades a la setmana!

També m'han fet notar que cal que trobi el meu propi estil a l'hora d'escriure per a poder aportar alguna cosa a la gent. Que em facin notar coses així resulta molt important per mi, encara que em resulta secundari ja que com vaig dir fa un mes, això ho escric, sobretot, per mi.

Hi ha altres coses, objectius menors, com la millora lingüística que també son força importants.

No sé quant temps seguiré amb aquest blog, però no el vull deixar fins que cregui que no puc donar més de mi i em sembla que per a això encara falta.

Gracies per seguir llegint-me.